Després de moltes hores de reflexió, estructuració i disseny, ja està en línia el meu portafoli: irene.queralt.cat.

Hi trobareu:

• Una pàgina principal clara i funcional
• Una pàgina “Sobre mi” on explico com treballo
• I tres casos d’estudi que m’han ajudat a definir millor el meu enfocament com a dissenyadora: Euromus, AVES i Ajuntament de Castelló.

Us deixo les captures principals aquí i estaré encantada de llegir comentaris o impressions.
Gràcies per ser-hi!

1. Procés d’investigació

Com a punt de partida, el primer pas del procés d’investigació ha estat entendre de manera objectiva les diferents opcions professionals dins del sector del disseny, seguint els criteris establerts a la guia d’orientació per definir una trajectòria coherent.

Aquesta anàlisi ha permès identificar els principals agents que intervenen en el mercat del disseny i comprendre millor quines sortides professionals s’ajusten als meus interessos i competències.

2. Agents del sector del disseny

2.1. Agències de comunicació

• • • Tipus: globals (Ogilvy, McCann), digitals, boutiques.
    • Serveis: publicitat, branding, xarxes socials, audiovisual, web, direcció d’art, estratègia.

2.2. Estudis de disseny

• • • Característiques: Equips reduïts, centrats en el disseny (identitat, editorial, packaging).
    • Diferència amb agències: només visual i conceptual, sense màrqueting.
    • Exemples:
      • Hey Studio (Barcelona): especialitzats en identitats visuals creatives i il·lustració.
      • Mucho (Barcelona i San Francisco): agència de branding amb un enfocament estratègic i creatiu.
      • Lo Siento (Barcelona): estudi amb un enfocament artesanal i físic en projectes d’identitat.
      • Studio Dumbar (Països Baixos): especialitzats en disseny digital i identitats visuals innovadores.

2.3. Editorials

• • • Funcions: maquetació, cobertes, formats digitals, direcció d’art.
    • Tendències: contingut digital, multimèdia, autopublicació.

2.4. Departaments de màrqueting

• • • Paper del dissenyador: materials visuals coherents amb la marca.
    • Objectius: comunicar valors, millorar experiència client, reforçar identitat.
    • Sortides professionals: dissenyador intern, director d’art, brand manager.

3. Subsector i especialitzacions del disseny

L’anàlisi d’aquests agents ha permès identificar diversos subsectors professionals dins del camp del disseny gràfic:

1. 1. Branding: per crear i gestionar identitats visuals i estratègies de marca.
   2. Web i UX/UI: per desenvolupar interfícies digitals i experiències d’usuari.
   3. Audiovisual: per produir vídeo, animació i motion graphics.
   4. Editorial: per maquetar i dissenyar publicacions.
   5. Packaging: per dissenyar envasos i experiències de producte; senyalètica, per crear indicadors i sistemes d’orientació.
   6. Publicitat: per elaborar campanyes visuals en mitjans impresos i digitals.

4. Relació entre subsectors i rendibilitat

Les diferències entre subsectors també es reflecteixen en la rendibilitat i oportunitats econòmiques:

• • • Els més rendibles del disseny són UX/UI i branding estratègic, vinculats al creixement de startups i empreses tecnològiques.
    • L’editorial o la publicitat tradicional solen tenir sous més baixos o alta competència.
    • El disseny audiovisual pot ser rendible segons el nivell tècnic i el tipus de client.

5. Interessos personals i oportunitats formatives

Els subsectors que més m’atrauen són el packaging i l’editorial, ja que combinen creativitat i funcionalitat.

• • • Packaging: transmet valors de marca i crea experiències de producte.
    • Editorial: treballa amb narratives visuals, maquetació i tipografia.

Avantatges: projectes creatius i formats variats.

Desavantatges: rendibilitat menor i més competència local; requereix coneixements tècnics (Impressió, 3D).

És útil dominar programes com Illustrator, InDesign, modelatge 3D i tenir anglès per recursos i col·laboracions internacionals, per desenvolupar-se en aquests àmbits.

6. Estratègies d’accés i desenvolupament professional

• • • Accés al sector: inici en estudis o agències especialitzades en packaging i disseny editorial.
    • Portfoli: desenvolupament de projectes que mostrin habilitats tècniques i coherència visual.
    • Formació.
    • Xarxa professional: participació en esdeveniments i plataformes com Behance o LinkedIn.
    • Projecció futura: exercici com a professional autònom o creació d’un estudi propi especialitzat.

7. Reflexió final

En conclusió, considero que la millor via per iniciar la meva trajectòria professional és incorporar-me a una empresa del sector, on pugui adquirir una formació pràctica i consolidar els coneixements necessaris per desenvolupar-me amb solvència en l’àmbit del disseny. Aquesta experiència inicial em permetrà entendre els processos reals de treball, perfeccionar les meves competències i establir una base sòlida per a la meva evolució professional.

A llarg termini, m’agradaria orientar la meva carrera cap a l’exercici independent, ja sigui com a freelance o mitjançant la creació d’un estudi propi, des d’on pugui aplicar criteris propis de disseny, prendre decisions creatives de manera autònoma i expressar un estil personal dins del sector del packaging i l’edició.

Adjunto deixo el meu treball: